Enderrock: Què té la ràdio que no tingui un altre mitjà? Què és el que t'agrada de treballar-hi?
Miqui Puig: La ràdio des de sempre ha tingut una màgia necessària de qui l'escolta. Només hi ha un sentit involucrat, l'oïda. La resta cal desenvolupar-la des de l'emissor i el receptor. M'agrada fer ràdio de nit i musical pel fet que crea un espai. Sé potser semblaran el tòpics de sempre, però és el que més m'emociona de fer ràdio.
Enderrock: Quines mancances creus que té aquest mitjà i quines riqueses?
M.P: Les mancances de l'obssesió pel pastís de les audiències, la guerra boja de freqüències, interessos polítics i l'oblit d'un servei. La riquesa és poder fer coses noves en el camp de l'àudio. La ràdio sempre hi és. Hi ha la ràdio en noves aplicacions (a la carta, podcasts, internet, etc.), però la ràdio sempre ens acompanya, treballant, fent la feina de casa, passejant...
Enderrock: Tens algun programa, emissora o locutor de capçalera?
M.P: Jo vaig créixer amb la Ràdio 3 més boja de principi dels 80, i és el model que sempre he buscat, ja des de la meva etapa a Catalunya Cultura (la primera mort abans d'iCat), un estil que unís això, i els models del dijei mentor com fan a la BBC, i rèdios lliures com Radio Nova, Radio Pica o les mils pirates de Londres. Durant dos anys podies sentir a internet una emissora d'uns pirats londinencs que es deia Soul 24.7, set dies a la setmana i 24 hores!
Enderrock: Després de ser un col·laborador de ràdio habitual, tens el teu propi programa. Què has volgut fer? Com definiries el programa? Com volies que fos?
M.P: He volgut recrear un món inventat, on de vegades només la música es real. No oblidar la tradició de les bodegues-bars on s'ha construït casa nostra. La culpa és del locutor de Doctor en Alaska, ell feia una feina social, llegia llibres per antena i posava la programació musical totalment supeditada als seus estats d'ànim.... volia que fos com és.... estrany, personal, bonic i ple d'amics (que és el que sempre faig: treballar amb amics talentosos amb qui em sento com a casa).
Enderrock: Tota la música és radiable?
M.P: Si el que la punxa l'ha escoltat abans sí. No a les radiofórmules on el locutor llegeix una frase feta, suada i avorrida. Als Estats Units els programes de dijeis mentors són un èxit, mentre que aquí durant anys només hi havia l'obsessió de desbancar el 'fil musical' de les botigues (no la meravellosa novel·la de Miqui Otero, em refereixo al producte).
.gif)
