La província psicodèlica

| 13/02/2013 a les 07:00h

 La psicodèlia i el surrealisme són elements molt recurrents al nostre territori musical. En podríem delimitar una província, perquè de punta a punta del territori de l'absurd i el risc melòdic extrem n'hi ha per donar i per vendre. No parlem de ciutat ni de comarca. Parlem d'una gran regió. 
La ciutat de costa més important és a tocar de Tiana, a les aigües maresmenques, amb Pau Riba inventant des d'una masia amb vistes al mar. L'interior delimita amb la muntanya sagrada i màgica del Montseny. Des de les seves faldes, entre alzines i roures, sona en Mau Boada, somrient i heterodox, fundador d'Esperit! i ara fent carrera pel seu compte.

La província psicodèlica és on flueix la llibertat, la multiinstrumentalitat, la il·luminació, la màgia circense, la imaginació desbordant. Hi ha guitarres amb delays impossibles, veus distorsionades, bateries rebentades, combinacions instrumentals de joguina, sintetitzadors i loops de mil formes.

Per marcar el territori hem de fer parada al Vendrell per conèixer Respectmark & The Incoherent Band, el sobrenom de l'artista interdisciplinar Marc Benito. Impressionant precursor de la música reggae al Baix Penedès, ha fet evolucionar aquest estil de música barrejant-lo amb altres disciplines i sonoritats. I ara ja és conegut com el fundador del cabaret-reggae-electrònic que juga amb el vídeo-art. Un altre dels nous membres de la regió és Isaac Ulam, aquest contramestre amb aires d'havanera, que juga a fer expedicions als mars de la cançó, però també a les Illes del cantautor punk i els estrets de la poesia dadà. Des de les platges de Blanes fuma i escolta el silenci... mentre espera a ser reconegut pel gran públic.

La música d'aquest territori està plena d'àcids i criptogrames, d'endevinalles i botons de camisa fluorescents. La Província Psicodèlica, fantasmagòrica i genial, desconeguda i immortal. I me n'oblidava: penjats d'una figuera, s'ho miren entremaliats els Pulpopop.
Arxivat a: A Raig