De la lectura del Pacte per la Llibertat se’n desprèn que la Cultura és, conjuntament amb el progrés social i econòmic i l’enfortiment democràtic, un dels tres elements centrals en el procés de l’exercici de la sobirania. Tot i això, l’acord no és gaire explícit en matèria cultural. Els signants assumeixen el compromís de redissenyar el Pacte Nacional per la Cultura, però més enllà d’això, no es concreta gaire quins han de ser els passos a seguir per dotar el país d’un model cultural homologable al de qualsevol altre estat europeu i, per tant, quines són les estructures d’Estat que s’hauran de construir i consolidar en aquest nou marc. La manca de definició és preocupant, sobretot si tenim en compte que la Cultura ha estat una de les grans damnificades. Catalunya és un dels països del nostre entorn que destina menys recursos públics a les polítiques culturals. La mitjana europea se situava el 2009 entorn dels 90 euros per habitant.
Segons les dades recopilades per l’Associació d’Artistes Visuals, Catalunya, amb les competències culturals totalment transferides, tenia aquell any una despesa cultural per habitant de 42,75 euros. L’any 2011 la xifra s’havia reduït a 35,24 euros. El pressupost del Departament de Cultura representa a hores d’ara un 1% del total del pressupost de la Generalitat de Catalunya. A tot plegat cal afegir-hi el terrible impacte que ha suposat l’increment de l’IVA cultural al 21% imposat pel Govern espanyol. El sector està en una situació límit.
El Pacte per la Llibertat afirma que “CiU i ERC consideren que Catalunya ha d’iniciar una nova etapa basada en el dret a decidir per garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies”. El principal escull serà la capacitat financera, o sigui, el pressupost disponible, i aquesta ja és la preocupació bàsica dels nous responsables de les àrees culturals i de mitjans de comunicació. Però si aquest pacte de govern s’acaba complint, serà del tot imprescindible que la Generalitat realitzi una aposta radical en matèria cultural que es concreti a garantir la viabilitat d’un sector estratègic –tant en l’àmbit audiovisual com musical i editorial– que serà de vital importància si volem assegurar l’èxit d’aquesta etapa cap a un nou país que sembla que, ara sí, comença a caminar. En aquest cas, el rumb l’haurà de marcar fonamentalment el conseller Ferran Mascarell, i l’execució recaurà directament en una totalment renovada estructura política i tècnica del Departament, que ha situat al capdavant de l’ICEC la gestora Teresa Enrich –procedent de l’àmbit audiovisual estatal–; la fins ara secretària de Funció Pública Pilar Pifarré com a nova Secretària General de Cultura; el publicista i presentador de Generació digital, Jordi Sellas –conductor de la darrera gala del Sona 9–, com a director general de Promoció i Cooperació Cultural; Laura Borràs de nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i Ester Franquesa a la Direcció General de Política Lingüística. Una reestructuració profunda que ratifica també la tasca de Lluís Puig al capdavant de la promoció de la cultura popular i tradicional. En definitiva, una remodelació que haurà de definir també un nou marc de relacions amb el sector.
.gif)
.gif)
