Els recordo l’any 2002 tocant a Calladrons, un poble aragonès de la Franja de Ponent tan petit que ni surt als mapes. No els coneixia n cristo ni tenien cap disc al mercat, les condicions tampoc eren les millors: tocaven a sobre d’un camió davant un públic més predisposat a “Paquito el chocolatero” que no pas als Black Crowes. Però van donar tota una lliçó de professionalitat amb la força d’un directe abassegador que va captivar la comarca sencera. L’organitzador d’aquell concert se la va jugar, ell confesava haver vist el futur del rock'n'roll, però, com tants altres, no la va acabar d’encertar. Una mostra més d’allò que algun autor posaria dins el sac de “bales perdudes”. Possiblement Sol Lagarto no la van encertar ni en el moment ni en el lloc, però tot ho van fer amb convicció i credibilitat. Tres discos i un DVD així ho demostren. Resulta inevitable pensar que M-Clan els van treure el lloc, però quan els murcians van decidir abandonar les carreteres polsegoses, el que els llargandaixos van trobar continuava sent un terreny erm i dur de rossegar.
Possiblement és el desencant, qui sap si la maduresa o potser el conjunt de tot plegat que els ha fet llençar la tovallola. Tot i no amagar el somriure dels bons moments passats, no va deixar de ser un dia agredolç per al rock barceloní.
.gif)
