ENDERROCK: Quan dieu que "Plou plom", parleu de manera literal, per tots els països on plouen bales i bombes?
YACINE BELAHCENE: Més aviat ens ho prenem com una metàfora. A tot arreu plou plom. No cal que te'n vagis a Palestina o a l'Iraq, on la pluja és més real. El plom és una imatge dura, que pot tenir molts significats: és tòxic, és pesant, és fred. També pot fer referència als maldecaps de la vida quotidiana. I per compensar aquest mal rotllo, al títol, entre parèntesis, hi afegim el remei que proposem: ‘Musiqueta que enamora’.
EDR: Què poden solucionar les vostres cançons davant del panorama tèrbol que dibuixa el disc?
Y.B: Nosaltres només sabem fer música, i això ens serveix per exterioritzar totes les penes quan l’estómac se’ns revolta. La música m’ajuda a tirar endavant i a continuar enamorant-me de la vida cada dia. Perquè, al capdavall, això és el més important.
EDR: En aquest disc, el català és la llengua vehicular de la majoria dels temes, però també feu servir l’àrab i el castellà. Això us surt
de manera natural?
Y.B: A casa meva quan era petit parlàvem en català, francès i àrab a la vegada. I ara, a Barcelona parlo en català, de la mateixa manera que quan estic amb la meva família francesa ho faig en francès i quan sóc a Alger en àrab. Potser és molt pretensiós, però si tinc aquesta sort, com més gent em pugui entendre millor. Però no és premeditat, ni de bon tros. Crec, senzillament, que és una realitat que no he de negar.
Divendres 8 de juliol · Escenari Senglar · 21.15h
.gif)
.png)
