ENDERROCK: De quina manera has encarat la revisitació de "Cançó de l’albada"?
Isaac Ulam: Jo diria que l’he 'ulamitzada', en el sentit que la volia portar més al meu terreny en els acords i estructura, i simplificar-la, ja que la versió d’en Raimon tenia un patró rítmic que em costava de reproduir i que jo mai no hauria fet. D'altra banda, vaig decidir gravar-la en directe perquè tingués més força.
EDR: Raimon remarca més ‘desperta’, i en canvi a la teva versió remarques ‘no deixis res per caminar’. Per què?
I.U: Vaig decidir no posar aquests últims 'desperta' que Raimon fa a la versió original perquè era la part que menys m’agradava de la cançó, i a més volia deixar-la més oberta. Vaig repetir aquesta tornada perquè trobava que simplement era una melodia bonica i a més feia que la cançó s’expandís.
EDR: La força instrumental de les dues musicacions és molt contundent. Creus que és pel contingut del poema? Què et transmeten els versos d’Espriu?
I.U: Sí, el que jo sento en els versos de Salvador Espriu ho he adaptat al meu llenguatge musical. Em vaig imaginar en Killian Jornet corrent pel bosc i alhora la demolició dels edificis de primera línia de mar de Blanes.
I.U: Sí, el que jo sento en els versos de Salvador Espriu ho he adaptat al meu llenguatge musical. Em vaig imaginar en Killian Jornet corrent pel bosc i alhora la demolició dels edificis de primera línia de mar de Blanes.