Isaac Ulam no deixa res per caminar

El cantautor de Blanes ens explica la seva versió de "Cançó d'albada"

| 16/07/2013 a les 15:00h

Enderrock ha demanat a 14 artistes que versionin el que un dia va ser obra de Raimon a Cançons de la roda del temps (Edigsa, 1967). Hem parlat amb Isaac Ulam perquè ens expliqui com ha treballat la cançó que podreu escoltar al número de juliol de la revista i que estrenem en exclusiva a Enderrock.cat.

Isaac Ulam Foto: Arxiu Enderrock

ENDERROCK: De quina manera has encarat la revisitació de "Cançó de l’albada"?
Isaac Ulam: Jo diria que l’he 'ulamitzada', en el sentit que la volia portar més al meu terreny en els acords i estructura, i simplificar-la, ja que la versió d’en Raimon tenia un patró rítmic que em costava de reproduir i que jo mai no hauria fet. D'altra banda, vaig decidir gravar-la en directe perquè tingués més força.
 
EDR: Raimon remarca més ‘desperta’, i en canvi a la teva versió remarques ‘no deixis res per caminar’. Per què?
I.U: Vaig decidir no posar aquests últims 'desperta' que Raimon fa a la versió original perquè era la part que menys m’agradava de la cançó, i a més volia deixar-la més oberta. Vaig repetir aquesta tornada perquè trobava que simplement era una melodia bonica i a més feia que la cançó s’expandís.
 
EDR: La força instrumental de les dues musicacions és molt contundent. Creus que és pel contingut del poema? Què et transmeten els versos d’Espriu?
I.U: Sí, el que jo sento en els versos de Salvador Espriu ho he adaptat al meu llenguatge musical. Em vaig imaginar en Killian Jornet corrent pel bosc i alhora la demolició dels edificis de primera línia de mar de Blanes.
 
 
Arxivat a: Any Espriu