Foto: Arxiu Enderrock
ENDERROCK: La "Cançó del matí encalmat" és un dels poemes més importants i transcendentals de l’obra d’Espriu. No et feia cert respecte musicar aquests versos?
Narcís Perich: Sincerament, no vaig parar-me gaire a pensar en això, hi havia poc temps! Però evidentment sabia que ho havia de tractar amb el màxim de respecte. I és cert que potser no n’era del tot conscient, d’aquesta transcendència. Només vaig mirar de fer la meva feina de músic el màxim de bé.
EDR: Com és que has optat per cantar a capel·la? Podríem dir que així la cançó és més pura, més solemne, a l’hora de parlar de la mort?
N.P: No, també va ser per motius pràctics. No hi havia temps de buscar músics i tampoc tenia diners per pagar-los. Vaig decidir fer-ho sol, i en aquest moment no tinc ni una guitarra per gravar, així que vaig usar la veu que és el que em quedava, i a més em va semblar que podria quedar bé. I per estrany que sembli va ser així!
EDR: Què és el que t’ha inspirat de la versió de Raimon?
N.P: Respecte és el que vaig sentir des del principi. Estava tractant material de dos grans (Espriu i Raimon). Vaig mirar no només de no canviar ni una coma, sinó ni una nota de la melodia. Només vaig fer meu l’arranjament de les quatre veus restants, que acompanyen la solista. Tinc un gran respecte per en Raimon.
EDR: Espriu es mostra pessimista en versos com 'Et perdràs pel camí que no té mai tornada', però ho combina amb la fermesa, 'Sóc encara'. Què en penses?
N.P: 'Sóc encara' m’agradava molt. En l’altre mirava de no pensar-hi, tot i que és certament molt poètic. Però el que en penso jo no puc dir-ho amb paraules. El poeta és l’Espriu (i en Raimon). Jo sóc músic! Fins i tot quan canto em fixo poc en les lletres. Em concentro més en la melodia.
EDR: Creus que musicar la poesia d’Espriu la fa més entenedora?
N.P: No n’estic gaire segur. Jo crec que li dóna certa popularitat, i això és molt bo, i en certa manera és un homenatge al poeta, però a mi diria que sempre m’ha estat més fàcil llegir-la, la poesia, al meu ritme. Suposo que hi guanyes coses i en perds d’altres.