ENDERROCK: Com va sorgir la idea d’organitzar una tornada als escenaris com a mena de revival?
QUIQUE (veu): La gent ens ho demanava des de feia temps. I, després de parlar-ne molt, vam pensar que la circumstància del vintè aniversari era el pretext ideal per trobar-nos i preparar una minigira.
EDR: Per què l’heu limitada a deu concerts?
Q: És el nombre suficient per poder-ho ajustar a l’agenda de cadascun dels membres –alguns dels quals continuen a altres bandes– que vam representar l’època més dolça i estable de la formació.
EDR: A quin període us referiu?
Q: Cap a l’any 1994, quan estàvem al màxim nivell físic i de creació artística, cosa que ens va dur a Pàdua (Itàlia) a gravar el bo i millor del nostre directe.
EDR: Quines cançons heu seleccionat per al repertori?
Q: Interpretem la majoria del Fent d’aquí (Skamarlans, 1987), tots els temes del Borinot, borinot (Al·leluia Records, 1993) i alguns de l’Un de nou (Al·leluia Records, 1995), que van tenir poc rodatge i estan pensats més per ser escoltats a casa.
EDR: Les versions també hi juguen un paper important?
Q: Sobretot simbòlic. Si ara les bandes joves es fixen amb Skatalà, nosaltres llavors preníem de referència el “Guns of Naverone” o “Concrete Jungle” dels The Specials, un tema adient pel seu contingut antiracista i que encaixava molt amb l’esperit del grup per la seva intro futbolera.
EDR: El públic ho agraeix?
Q: Volem oferir un directe participatiu, raó per la qual algunes composicions s’han polit perquè el públic, format per joves que probablement no ens havien vist mai, s’ho passi d’allò més bé.
EDR: Què en pot sortir d’aquesta celebració? Potser tindrà continuïtat amb algun disc?
Q: Les segones parts mai són bones, però no se sap mai. De moment és l’hora de gaudir-ne.
Dissabte 16 de juliol • Espai independència • 24 h
.gif)
.png)
