La desena edició del festival de les JERC va obrir les portes dijous amb els madrilenys Ska-P com a caps de cartell. També han actuat a l'Escenari Independència els grups catalans La Carrau, Mesclat, Dept. i els bascos Su Ta Gar.
La Carrau van obrir foc de manera espectacular: "Bona nit, Arbúcies"!, van engegar tot just sortir a l'escenari. El grup ha convertit el Vallès en l’epicentre de la renovació de la música folk catalana, i era de justícia que actuessin a Sant Celoni. Al seu darrer disc, Qin bon bori (Propaganda pel Fet!, 2004) continuen alternant temes propis amb la musicació de textos clàssics, ritmes llatinoamericans i catalans, i instruments elèctrics i tradicionals. A l'Acampada van demostrar passar per un molt bon moment de forma.
També van actuar dijous els Dept. Després de passar pel Palau Sant Jordi i el Senglar Rock, fan parada a l’Acampada Jove per presentar el seu tercer disc, Visions (Música Global, 2005). Els manresans conjuguen la veu pop de David Rosell amb la seva particular destresa rockera a les guitarres, i dijous van demostrar de nou que són una banda en forma, amb la magnífica presència de Ritxie Diéguez a l'scratx.
La gran fira de l'ska
Després va arribar el torn d'Ska-P. El grup de Vallecas va convertir Sant Celoni en una gran fira de l'ska reivindicatiu. La banda va repassar de forma frenètica totes les temàtiques clàssiques que uneixen música i reivindicació. La causa palestina, la repressió policial, la política imperialista nordamericana... Recuperant clàssics de calimotxo i litrona com "El vals del obrero", "Gato López" o la ja mítica "Legalización". Ska-P va signar el seu darrer concert als Països Catalans i va demostrar que aquí hi té un públic fidel i incondicional.
Carles Belda, inspirat
Ja de matinada va arribar el torn de Mesclat. La superbanda formada per Titot (exBrams, Dijous Paella), Carles Belda (Pomada) i Joan Reig (Els Pets), entre d'altres, va desgranar el seu repertori habitual, que barreja revisions de temes clàssics -com "L'ofici del Burgès" de Pi de la Serra, "Que volen aquesta gent" de Maria del Mar Bonet o el "No és això" de Lluís Llach, que va sonar especialment convincent- amb cançons pròpies de la formació. Davant d'un públic sempre incondicional, l'acordionista Carles Belda es va mostrar especialment inspirat quan va reivindicar l'etiquetatge en català per les ampolletes d'aiga de l'Acampada Jove -que incomprensiblement estan en espanyol- o quan va dedicar "Torna, torna Serrallonga" a Jaume Soler, exalcalde d'Arúbices per la CUPA: "Un altre caigut en combat".
Su Ta Gar, rebentant timpans
Els bascos Su Ta Gar van ser els encarregats de tancar la nit amb una descàrrega de metal i heavy com feia temps que no se sentia a l'Acampada Jove. Amb un volum brutal, que va facilitar que tota la comarca pogués seguir des de casa el desenvolupament del recital, els bascos van oferir una descàrrega brutal de so contundent davant d'una assistència més que nombrosa. No va faltar un dels seus grans clàssics, "Jo Ta Ke".
.gif)
.png)
