Ha mort Josep Fortuny, el carismàtic bateria i lletrista de la Companyia Elèctrica Dharma. Potser ara no és el moment més oportú de recordar la gran importància que ha tingut aquesta banda barcelonina en el desenvolupament de la música moderna en català. Malgrat que la immensa majoria de les seves peces eren instrumentals, la Dharma sempre va tenir clar la seva pertinença a la cultura catalana i en va fer estendard. La Dharma van ser els primers de modernitzar les peces tradicionals amb sonoritats rockeres; els primers de treure la cobla del món de les sardanes i incorporar-la al rock; els primers de portar gralles en festivals com el Rock in Río… També van crear peces tan populars que es pot dir que ja formen part del repertori tradicional ("Inana inene") i van dharmatitzar tant algunes peces tradicionals que hi ha gent que es pensa que són de la Dharma ("La presó del rei de França").
Fa un temps van decidir fer una aturada al camí i prendre’s un temps per reflexionar. Tot i això van reaparèixer puntualment al Concert de la Llibertat que va tenir lloc al Camp Nou en un dels moments més brillants, potents i participatius del concert. A més, la seva col·laboració amb Maria del Mar Bonet va ser el millor descobriment musical de la nit. Molts teníem l’esperança que el comiat de la Dharma no fos "un adéu per sempre, sols un adéu per un instant" però la mort de Josep Fortuny posa punt i final definitiu a aquest desig.
L’any 1989, el disc Fibres del cor (PDI) va incloure una cançó amb lletra de Josep Fortuny en record del seu germà Esteve. Avui també ens fa pensar en tu:
Si encara fossis aquí.
Si sabessis com t'enyoro...
Oh, rostre dolç, germà, amic!
Si sabessis com t'enyoro.
.gif)
