Bit contra Beat

| 03/03/2014 a les 12:46h

A final dels noranta una cançó en mp3 de tres minuts es podia descarregar amb un mòdem de 56kbps en menys de 10 minuts. Avui en dia la mateixa cançó es pot descarregar en uns 10 segons. Tot ha canviat.
Ara gairebé tothom consumeix digitalment i tres de cada quatre llars tenen accés a internet, la majoria de banda ample. També hi ha un canvi més dràstic: hi ha menys diners. A les butxaques dels amants de la música. Als balanços de les empreses discogràfiques. Als pressupostos de les institucions culturals. Tot ha canviat. I toca reinventar-se.

Aquest any BCore va impulsar una campanya perquè els usuaris poguessin descarregar-se tot el catàleg de la discogràfica barcelonina al preu que ells mateixos es marquessin. Hi va haver 11.796 discs descarregats. Només el 2,6% dels que van descarregar la música va decidir pagar alguna cosa. I la pregunta que es feien en el comunicat posterior a l'experiment era tan sincera i punyent com clau en aquests moments de quo vadis del sector: "¿Com podem fomentar la música que ens agrada sense morir en l'intent?". És a dir: com podem fer diners i viure de treballar en la música?

Christophe Chiappa, director de vendes internacionals de MIDEM Cannes, explicava fa uns dies a Barcelona que el repte a tot el món, més enllà de Catalunya i Europa, és trobar sistemes de monetarització: tenir un retorn del que fas en forma de diners.

Un exemple de com es pot sobreviure a la nova selva digital podria ser l'empresa Sota La Palmera, un cas més entre les dotzenes que hi ha arreu del país. Gestiona en propietat un estudi d'enregistrament musical ubicat a Dosrius (el Maresme) que al mateix temps actua de segell discogràfic i editorial de drets. A més a més només realitza distribució digital. Adéu a les botigues de discs. Adéu als albarans de color rosa. Adéu a les prestatgeries de discs compactes. Adéu als repartidors amb furgoneta. Adéu al concepte analògic. Adeú també, malauradament, als venedors de discs, que sovint eren els nostres millors prescriptors musicals. Tot i que no moren. Els que resten es reinventen especialitzant-se, com el Diferent Disc de Granollers o la Martulina Divina Discos de Vic. És la batalla engegada ja fa alguns anys: el bit contra el beat.

* Eloi Aymerich és comunicador audiovisual i director del Diaridelamusica. Impulsor de la xarxa de joves 'freelance' Clack, on desenvolupa tasques de realitzador i productor. Especialitzat en documentals i audiovisuals vinculats a la música i la cultura.
Arxivat a: A Raig