Gener Foto: Javier SaezL'aposta personal del cantautor de Quart de Poblet es mou entre el blues, el country, la psicodèlia i el pop, i a l'espera de la fi del món, el divendres 17 d'octubre publicarà El temps del llop (Mésdemil, 2014). Pel que pugui passar, a EDR entrevistem l'alma mater del projecte i estrenem el primer senzill del disc, titulat "D'un poble del sud".
EDR: Què és el que t’ha portat a engegar el projecte Gener?
Carles Chiner: La necessitat de centrar la totalitat de les meves energies en un projecte musical seriós i de fer-ho d’una manera organitzada. La música ha estat per a mi des dels catorze anys un exercici de teràpia – i també, moltes vegades, d’autocomplaença –, però mai m’havia decidit a convertir-la en la meva professió.
EDR: De què es diferencia del teu grup anterior, Homefòssil?
C.C: No crec que hi hagi cap semblança, més enllà d’una certa sensibilitat compartida, naturalment pel fet d’haver compost i cantat per als dos projectes. Homefòssil va ser un projecte de rock nascut de la ràbia adolescent i on componíem pràcticament tots els integrants. Gener és, en canvi, una història personal, de caràcter testimonial. Una manera musical d’obrir-me el pit o d’escriure un diari.
EDR: Per què has escollit la cançó “El temps del llop” com a títol del disc?
C.C: Ja tenia la cançó, que havia nascut pensant en aquesta època de canibalisme social i destrucció de les formes de protecció de l’Estat, on l’exaltació de l’esperit competitiu i la necessitat d’ascendir a costa del descens dels altres comença a ser la norma. M’agradava com sonava, les implicacions que tancava: l’individualisme, Hobbes, la pel·lúcula de Haneke amb el mateix títol...
EDR: De què parla la cançó que estrenem a EDR, "D’un poble del sud”?
EDR: De què parla la cançó que estrenem a EDR, "D’un poble del sud”?
C.C: És una cançó que parla sobre la condició valenciana i sobre l’esvaïment del miratge europeu. Sobre el que significa alçar el cap i veure al cel, més enllà de les obres faraòniques de la ciutat, una nit permanent.
EDR: Què creus que aporta Gener respecte la resta de propostes d’autor de l’escena valenciana?
C.C: Els nostres referents sonors, la qualitat tècnica i el treball vocal. Estic convençut que Gener suposa un bufit de novetat al País Valencià, on des de fa un cert temps comencen a proliferar propostes que ixen de l’habitual punk-rock-ska festiu i reivindicatiu – tan farcit, moltes vegades, de missatges simplistes de pamflet – . Tot i que considero aquestes propostes necessàries i respectables, per a mi la música ha de fer preguntes abans que donar respostes, ha d’assenyalar el misteri abans que voler oferir les solucions, ha d’apel·lar al subconscient abans que a la raó. Això no vol dir que en les meves cançons no hi hagi un posicionament polític.
