Tal pare, tal fill.
La justícia ho vol així.
Perquè –sabeu? no és fàcil venir al món
quan el teu pare és un lladre o un assassí;
tens ganes de no moure’t, de quedar-te quiet a l’escalfor, de no fer res,
avergonyit de les teves mans ja dins el ventre de ta mare,
que va fer l’amor amb algú que no era bona gent.
I a més a més, estic segur que el fill d’un assassí
no té bones maneres, el seu balbuceig no és com el balbuceig dels altres,
se’l guarda per a ell, murri ja de ben petit.

A l’escola, per a tothom és un fill d’assassí. Per fer la rotllana,
ah, ‘el Jan petit quan balla’, no és fàcil trobar estesa una mà.
No vol créixer gaire de pressa, s’amaga fora del temps,
sempre com... fugisser, amb un posat absent, sospitós, miserable!
Ja culpable! Perquè, de tota manera, tots ho sabem,
el teu destí està escrit, has nascut per ser penjat,
i acabaràs com t’ho dic.

Llavors l’infant entra, cap cot, capficat.
Davant dels jutges de negre, asseguts
a l’estrada que toca el cel de tan amunt,
l’infant diu:
- Pel bé de la societat, pel bé de la humanitat
ja no puc estar-me callat:
he vingut a reconèixer el meu pare.
Per no ser tal pare, tal fill, feu justícia amb mi,
si us plau... sóc fill d’assassí! Talleu-me el cap!
Obriu-me el pit! Teniu tot el dret de defensar-vos,
tot i que, per defensar-vos, hagueu de penjar-me.

Llavors l’advocat s’abaixa i a cau d’orella li diu:
- Calla, calla desgraciat! Calla, i no et quedis assegut!
Dempeus! Per marcar la deferència, cal marcar la diferència:
tu dempeus, nosaltres asseguts! I, sobretot, calla, desgraciat, calla!
No som aquí per comprendre’t,
som aquí per jutjar-te! Es així, vailet, tu no hi tens res a dir,
hauries pogut no venir si no fos perquè necessiten
veure el teu rostre de futur assassí!

Acusat, escolteu-me bé:
les lleis hereditàries, les lleis escrites són... Són la llei!
I tothom ha de conèixer la llei! Ehhh, que compteu amb el dits?

Llavors l’infant diu:
- Tothom ha de conèixer la llei...
Senyor jutge, amb els dits comptava els anys que vaig anar a escola.
Potser vaig fer massa campanes i vaig dir massa boles...
Però, tanmateix, no n’hagués tingut prou
per aprendre’m totes les lleis que vos coneixeu.
De tota manera, ja heu traçat el meu camí:
vaig néixer fill d’assassí!
I què me’n dieu, del fill de físic,
que va inventar la bomba de neutrons,
la metralladora, els canons? És un fill de geni!
I demà, serà un geni ell també, pel gran bé del gènere humà.

- Au, au, que s’emportin l’acusat! Au, vinga!
Senyors: és l’hora de dinar!