Vaig escriure el teu silenci
amb lletres toves i febles.
Vaig veure el vell eucaliptus
sota la cendra decrèpita
rentar engrunes de fums negres,
tenyir-les amb sang anèmica.
Vaig escriure el teu silenci
amb lletres toves i febles.
El vell arbre cremarà
dins de les crestes goludes
del foc prenyat d'estelles.
Deixa'm abans no sigui tard
oblidar musiques mudes,
i diluir inferns en diamants.
Els fums fugen amb paraules
i tu saps que, no t'enganyis,
tenyides no val en res.
Quan travessis el llindar
llença el vermeil sanguinari
i vés-te'n sense plorar.
El vell arbre cremarà
dins de les crestes goludes
del foc prenyat d'estelles.
Deixa'm abans no sigui tard
oblidar musiques mudes,
i diluir inferns en diamants.