Una cosa
He vist el rostre de la lluna
asserenant el fosc al meu costat.
He vist el bru, el verd color de blat
arran els ulls tan calms, i com cada una
de les ires del món t'han fet immune
a la mirada còmplice del fat,
deesa nua d'un jardí oblidat
que habites ara intacte entre les runes.
I ara que no estam junts et diria una cosa
i no sé per on començar....
Has romput el meu cor en mil troços, ai dona!
tu saps com es podrà arreglar.
Ja no veig sa llum, tot em fa tanta nosa
ja va sent hora de tornar.
M'he retut a un cel extrany
guiat pel cant tribal de l'esclavatge
unica sofrensa del desig
i si caigut del somni just al mig
no és per lloar el misteri d'aquest dany
anys per viure l'hora del miratge,
perquè el nostre amor serà
com és ara, com un suau oratge.
I ara que no estam junts et diria una cosa
i no sé per on començar....
Has romput el meu cor en mil troços, ai dona!
tu saps com es podrà arreglar.
Ja no veig sa llum, tot em fa tanta nosa
ja va sent hora de tornar.
asserenant el fosc al meu costat.
He vist el bru, el verd color de blat
arran els ulls tan calms, i com cada una
de les ires del món t'han fet immune
a la mirada còmplice del fat,
deesa nua d'un jardí oblidat
que habites ara intacte entre les runes.
I ara que no estam junts et diria una cosa
i no sé per on començar....
Has romput el meu cor en mil troços, ai dona!
tu saps com es podrà arreglar.
Ja no veig sa llum, tot em fa tanta nosa
ja va sent hora de tornar.
M'he retut a un cel extrany
guiat pel cant tribal de l'esclavatge
unica sofrensa del desig
i si caigut del somni just al mig
no és per lloar el misteri d'aquest dany
anys per viure l'hora del miratge,
perquè el nostre amor serà
com és ara, com un suau oratge.
I ara que no estam junts et diria una cosa
i no sé per on començar....
Has romput el meu cor en mil troços, ai dona!
tu saps com es podrà arreglar.
Ja no veig sa llum, tot em fa tanta nosa
ja va sent hora de tornar.
