Presència innombrable

Agustí Bartra
Existeixes
En les creus de foc i escuma
Que aixequen les albes lentes,
En les columnes del dia.
En el litoral dels núvols,
En l’àgil peix de les hores,
En el cordam del garbí

Existeixes.
En els molins de la llum,
En les ombres insurgents,
En el cos recte dels arbres
Existeixes.

Existeixes
En els vells ponts del record,
En els parpres del futur,
En la campana del cel.
En el rostre de la neu,
En les ales de la cendra,
En la pàgina del mar

Existeixes.
En els càntirs de la música,
En les vespes de la sorra,
En la boca de la lluna,
Existeixes.

Existeixes
En les altes roses d’aigua
Que pesen a dins dels somnis,
En la porta dels sospirs.
En els fils de les cançons,
En el roc vermell del crit,
En les illes de la joia

Existeixes.
En el vent de les paraules,
En les fulles del silenci,
En el cor blanc de la fusta
Existeixes.

Existeixes
En els cercles de la por,
En els estels inventats,
En la síl·laba del sol.
En les fonts, en les arrels,
En les lletres i les aus,
En els èxtasis de l’aire

Existeixes.
En les branques adormides,
En les llàgrimes dels vidres,
En la bandera del fred
Existeixes.

Existeixes
En el gran sostre del temps,
En els xiprers, en els noms
Que poden dur flames altes.
En la guarnició blanca
Dels besos cansats d’oblit,
En les finestres i els rems

Existeixes.
En la història dels llacs,
En la dansa lleu del fum,
En els àngels de la veu
Existeixes.

Existeixes
En els esperons del trèvol,
En els nius de la bondat,
En els vels de la farina.
En els ossos de l’hivern,
En les cúpules de lli
De les tardes innocents
Existeixes.

Existeixes
En els mapes i els ocells,
En les roselles i els cràters,
En les formigues i el rou.
Però mors, tu,
Núvia del foc, etern
Exemple de primavera,
Només en mi, només en mi, només en mi…
Però mors, tu,
Núvia del foc, etern
Exemple de primavera,
Només en mi, només en mi, només en mi…
Amb el suport de: