Agustí Bartra
Agustí Bartra i Lleonart neix a Barcelona i als vuit anys amb la seva família es trasllada a Sabadell, on treballa d’aprenent al magatzem d’una fàbrica de teixits, dels tretze fins als vint anys, moment en què torna a Barcelona. El 1938 apareix el seu primer recull de poemes, Cant corporal, i just després d’haver-se editat, Bartra és traslladat al front d’Aragó i al de Lleida. Perduda la guerra, el 8 de febrer de 1939 emprèn l’exili que el porta als camps de concentració de Sant Cebrià (el Rosselló), d’Argelers i d’Agde. A l’agost arriba com a refugiat al castell de Roissy-en-Brie, prop de París, on coneix la que serà la seva dona, l’escriptora Anna Murià. El gener de 1940 salpen cap a la República Dominicana i continuen el seu exili per Cuba, Mèxic i Nova York. L’any 1970 tornen a Catalunya, on viuen a Barcelona i Terrassa. El 8 de juliol de 1982 Bartra mor. De la seva extensa obra (teatral, narrativa i poètica) destaquen: Crist de 200.000 braços (1974), novel·la inspirada en les vivències dels camps; Màrsias i Adila (1971), al·legoria de la guerra civil, i Els himnes, Premi Carles Riba 1973. La Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi (1982), que reconeix la fidelitat exemplar envers la llengua, la cultura i la nació catalanes. No hi ha gaires músics que hagin gravat poemes de Bartra (Biel Majoral...), però sí dos artistes que li han dedicat un disc: Miquel Pujadó a La sínia i l’estrella. Suite d’Agustí Bartra (Columna Música, 2006) i Labatzuca a Labatzuca diu Bartra. Ototoi (autoeditat, 2009).
Fotos
