A la mar

Després de la beguda de la nit,
que us deixa en els ulls la marca,
després del cant, del plor i del crit,
només el mar i la barca...
Adéu, sirena de cristall,
adéu, dolçor de mistela.

Després del crit que crida el gall,
només el mar i la vela...
Després del neguit del cos,
després de l'ànima esclava,
només aquest gran repòs,
només un llit d'aigua blava...

Adéu, miques de tristor,
adéu, abraçada estreta...
Només el cant del patró
i el xiscle de l'oreneta...
Dematí, de matinet,
matinet a punt d'alba...
Cel rosat, oratge fred,
escuma color de malva...

L'hem deixada mig plorant,
l'hem deixada i ens espera...
Quan les besades se'n van,
la barca va més lleugera...

Ai empenta del guergal,
vela blanca, finor d'ala!
Passem vora del penyal,
veiem la vinya i la cala...
Adéu-siau, capbusset,
terres dolces de la vora...

De matí, de matinet,
la barca va mar enfora...
Ai, dintre d'aquest llagut
hem besat una bedasa...
Ara riu el cor eixut,
i l'ànima perfumada...

Ara l'aire és més dolç i fi:
aire agulleta que es clava...
Només aquest desig del dematí,
només aquest desig de l'aigua blava.
Allà s'ha desfet la pau,
allà hi ha una mirada que s'entela;
el cor, tot vestit de blau,
només sospira amb la vela...
Va filant pena i atzar
la filosa invisible de la Parca...
Només la barca i el mar,
Amb el suport de: