Cap al tard
En La branca d'un pollanc, vora l'estany,
quan s'adorm la llum del dia,
desgranava el rossinyol, primer de l'any,
sa exquisida melodia.
Quantes tardes passejant al caure el sol
te'n recordes, vida mia?
hem callat per escoltar el rossinyol,
el meu mestre de poesia.
Quina calma més augusta, fins el cor
sos batecs esmortuïa,
com vibrava la cançó, sota el cel d'or
on el sol es despedia!
Fins l'estrella de la tarda, lentament,
lentament feia sa via,
desitjosa de no perdre un sol accent
de l'excelsa melodia.
Què cantava el rossinyol, que a son cantar
terra i cel tot emmudia?
Què cantava, que sentint-lo ens vam besar,
te'n recordes, vida mia?
quan s'adorm la llum del dia,
desgranava el rossinyol, primer de l'any,
sa exquisida melodia.
Quantes tardes passejant al caure el sol
te'n recordes, vida mia?
hem callat per escoltar el rossinyol,
el meu mestre de poesia.
Quina calma més augusta, fins el cor
sos batecs esmortuïa,
com vibrava la cançó, sota el cel d'or
on el sol es despedia!
Fins l'estrella de la tarda, lentament,
lentament feia sa via,
desitjosa de no perdre un sol accent
de l'excelsa melodia.
Què cantava el rossinyol, que a son cantar
terra i cel tot emmudia?
Què cantava, que sentint-lo ens vam besar,
te'n recordes, vida mia?
