Apel·les Mestres
Apel·les Mestres neix el 29 d’octubre de 1854 al carrer de Sant Felip Neri de Barcelona. Els seus avantpassats van ser els arquitectes de la Catedral. El seu pare, a més, va ser l’arquitecte del Teatre del Liceu, va dirigir l’enderrocament de les muralles i, entre altres obres, va construir els Camps Elisis, al passeig de Gràcia, i la primera casa de l’Eixample, a la plaça de Catalunya. La vinculació familiar a les pedres de la Catedral i, d’altra banda, el paper que el seu pare va representar en el naixement de la nova Barcelona burgesa i liberal marquen de manera decisiva la seva futura activitat artística. Estudia a l’Escola de Belles Arts. Avant! (1875) és el seu primer llibre de poesia. L’any següent, Faules rep el premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona. El 1884 col·labora a L’Avenç amb poemes, contes i dibuixos i l’any següent es casa amb una dama parisenca, Laura Radenez. Idil·lis, considerat el primer dels seus grans llibres de poesia, es publica l’any 1889. A partir del 1898 viu, pràcticament reclòs, en una torre del passatge de Permanyer, que converteix en un autèntic museu i, alhora, en un jardí, i on celebra tota mena de reunions literàries i musicals. Alguns dels seus poemes convertits en cançons aconsegueixen una gran popularitat (com “Cançó de taverna”, que han cantat des d’Emili Vendrell fins a Lluís Llach amb Josep Carreras passant per Dyango). A més de Kibor, també l’han cantat Xavier Ribalta, Salomé, Spritdivi i Núria Feliu, que li ha dedicat tot un disc.
Autor de la biografia: Joaquim Vilarnau i Helena Morén Alegret
Fotos
