L'hort

Joan Maragall
Entre mon hort i el teu
sols hi ha un mur de rosers reblerts de roses.
De què em deturareu,
guardianes tan dèbils com hermoses?
L'aimada ve amb pas lleu
portada per les ànsies amoroses:
prompte al pes de les nostres abraçades
sereu, roses, marcides i esfullades.

Mes, filles de l'Amor que tot ho anima,
no heu pas de témer el nostre;
ella a mon rostre arrima
la seva cara que és germana vostra;
quan me diu que m'estima,
un ruixat de petons li cau al rostre.
I en ses galtes llavors acolorades
enceses reeixireu i més badades.
Amb el suport de: