Joan Maragall
Poeta i periodista. Es troba amb el moviment Modernista (1890-1911) en els anys de la seva maduresa, i hi participa i el supera. El 1884 es llicencia en Dret a la Universitat de Barcelona. L’any 1890 entra a treballar a la redacció del Diario de Barcelona —El Brusi— i també fa d’advocat. Joan Maragall té un lligam estret amb les aspiracions del catalanisme polític del moment. El 1900 mor el seu pare, Josep Maragall, que li deixa una vida assegurada, sense neguits econòmics. Com explica Pere Maragall: “Joan Maragall pogué combinar així una vida de patriarca burgès (va tenir tretze fills) amb la dedicació a l’escriptura (articles, poemes, correspondència) i, en definitiva, al pensament”. El 1903 escriu el discurs inaugural, com a president de l’Ateneu Barcelonès, “Elogi de la paraula”, on formula la seva teoria de la paraula viva. Poemaris seus són Poesies (1895), Visions & cants (1900), Les disperses (1904), Enllà (1906) o Seqüències (1911). Afegeix Pere Maragall: “La seva vocació no ha estat, ni ho serà ara, la d’arribar a ser un artista que fa obres mestres, sinó la de la persona que s’esforça en un procés ‘d’indefinida elevació i depuració de l’esperit’”. A la darrera època encara escriu poemes com “Dimecres de cendra”, “La cascada de Lutour” i “Nodreix l’amor…”. És nomenat membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Mor a 51 anys, voltat dels seus. A més de Yacine Belahcene, Joan Maragall ha estat cantat per Xavier Ribalta, Marina Rossell, Jordi Barre i Guillermina Motta, entre altres.
Autor de la biografia: Joaquim Vilarnau i Helena Morén Alegret
Fotos
