Miraré de no tornar-me a perdre

Tot ha passat, i ara m'eixugo els llavis i potser els ulls
i de nou em disposo a contemplar plàcidament la vida.

Miraré de no tornar-me a perdre.

Faig inventari de moments viscuts,
i amb dits maldestres dibuixo la gràcil silueta
dels cossos que no oblido.

Totes les claredats acaben en sorpresa
però ningú no es queixa de tant d'engany
i arrosseguem els peus per una casa freda i desolada.
Aquest és l'àmbit, diuen,
i el record és només l'ombra prima d'algun arbre
massa llunyà per resguardar-nos.

Ara tot el que escric ressona dintre meu,
i ja no em sento sol.
Lladra poruc com un gos, i el vent, indecís,
fa estremir les fulles dels geranis.

Miraré de no tornar-me a perdre,
ara que tinc els ulls i els llavis nets
per contemplar i assaborir plàcidament la vida.
Amb el suport de: