Som peregrins

Som pelegrins cap al teu alt silenci
per recobrar, Senyor, la veu perduda.
Tenim les mans d'ortigues i de boira,
i els ulls malalts de tant combatre l'ombra.

Som pelegrins, Senyor, perquè el prodigi de la veu
ens retorni a la puresa del primer gest august de criatures.
Perquè en la lluita hi hagi la nostra arma
de carn i de neguit,
car no perdura res més que allò que alcem
per damunt nostre
fins a assolir la teva placidesa.

Tot és incert, com escrit en la sorra,
i volem esculpir damunt la pedra.
Torna'ns l'antiga quietud o encisa'ns
per sempre més,
amb el teu gest altíssim.
Amb el suport de: