Represa

Joan Vinyoli
A poc a poc apareixien
colors i formes en l’espai,
i els meus sentits hi responien,
meravellats, amb dolç desmai.
Que la bellesa no mor mai,
semblava dir l’aurora encesa.
Lloava l’ànima, suspesa
davant de l’èxtasi rosat,
i en el més íntim era presa
d’una immortal felicitat.
Amb el suport de: