Joan Vinyoli
Joan Vinyoli i Pladevall neix el 3 de juliol de 1914 a Barcelona, on viu pràcticament tota la seva vida i on barris, carrers i bars prenen importància a la seva obra. Altres paisatges que també trepitja són Sant Joan Despí (durant els pocs anys que de nen hi va passar) i sobretot Santa Coloma de Farners, on estiueja, i més endavant Begur, a més de les seves passejades per corriols i camins de la comarca de la Selva. El seu pare mor prematurament, quan Vinyoli té només quatre anys. Als setze comença a treballar en una editorial, fins al 1979, en què, malalt, es jubila. L’obra poètica de Vinyoli és una de les fites més importants de la literatura catalana contemporània, començant per Primer desenllaç (1937) i acabant per Passeig d’aniversari (1984). Amb el poemari Les hores retrobades (1951) guanya el premi Óssa Menor, versant sobre dos temes recurrents: el pas destructor del temps i el relleu de la memòria. Encara les paraules (1973) rep la Lletra d’Or i Ara que és tard (1975) aconsegueix el Premio de la Crítica i el premi de la crítica de la revista Serra d’Or. Joan Vinyoli mor el 30 de novembre de 1984, a causa d’una polineuritis. El seu poema “Prou”, musicat per Rusó Sala, pertany al recull Tot és ara i res (1970). Joan Vinyoli ha estat musicat per Toti Soler (sol i amb Ester Formosa), Mariona Sagarra, Mirna i Maria del Mar Bonet, entre altres.
Autor de la biografia: Joaquim Vilarnau i Helena Morén Alegret
Fotos
Poemes
