La carta
Una carta escrita a puny
a cops de tinta escampada,
amb pols de cendra vessada
per sementers secs de juny.
Cada paraula s’esmuny
enmig dels plecs de la mà.
Com la llàgrima en plorar
grava la pell el paper,
s’impregna del matusser
intent de fer-te arribar
de les entranyes mateixes
que són l’avenc del meu jo,
quatre línies, amb la por
d’imaginar-me que esqueixes
el sobre tancat i deixes
que el foc o potser l’oblit
cremi el rastre del meu crit,
O el poses a la finestra
perquè un cop de vent maldestre
robi els mots des de l’ampit
a cops de tinta escampada,
amb pols de cendra vessada
per sementers secs de juny.
Cada paraula s’esmuny
enmig dels plecs de la mà.
Com la llàgrima en plorar
grava la pell el paper,
s’impregna del matusser
intent de fer-te arribar
de les entranyes mateixes
que són l’avenc del meu jo,
quatre línies, amb la por
d’imaginar-me que esqueixes
el sobre tancat i deixes
que el foc o potser l’oblit
cremi el rastre del meu crit,
O el poses a la finestra
perquè un cop de vent maldestre
robi els mots des de l’ampit
