Cançó del verd soldat
El sol i la lluna
són ja dos tambors.
El meu fusell du
tres bales de pol·len.
A les blanques cimes
mon cor s'atrinxera.
M'urpegen el flanc
voltors de tenebra.
Sóc el verd soldat
entre herbes marcides:
l'aurora em despulla
d'ombra engelabrida.
El meu enyor sotgen
ofensives d'aures,
obusos de plors
i cérvols de flama.
Amb cara de molsa
i braços calcaris,
la Mort se m'acosta
xiulant els seus salzes.
El sol i la lluna
són ja dos falcons.
Fi meu fusell du
tres bales de pol·len.
La primera, mare,
irà dirigida
contra l'espantall
que menja mentides.
La segona bala
obrirà un ull d'or
al front ventejat
i ennegrit de l'odi.
La tercera bala,
oh mare profunda!,
trobarà la deu
de ta boca oculta.
M'assetgen corol·les,
boires em circumden,
em creuen aromes
i m'assalten pluges,
Ja són dos anells
la lluna i el sol.
Mon fusell floreix.
Oh com brillo, groc!
són ja dos tambors.
El meu fusell du
tres bales de pol·len.
A les blanques cimes
mon cor s'atrinxera.
M'urpegen el flanc
voltors de tenebra.
Sóc el verd soldat
entre herbes marcides:
l'aurora em despulla
d'ombra engelabrida.
El meu enyor sotgen
ofensives d'aures,
obusos de plors
i cérvols de flama.
Amb cara de molsa
i braços calcaris,
la Mort se m'acosta
xiulant els seus salzes.
El sol i la lluna
són ja dos falcons.
Fi meu fusell du
tres bales de pol·len.
La primera, mare,
irà dirigida
contra l'espantall
que menja mentides.
La segona bala
obrirà un ull d'or
al front ventejat
i ennegrit de l'odi.
La tercera bala,
oh mare profunda!,
trobarà la deu
de ta boca oculta.
M'assetgen corol·les,
boires em circumden,
em creuen aromes
i m'assalten pluges,
Ja són dos anells
la lluna i el sol.
Mon fusell floreix.
Oh com brillo, groc!
