El primer pis, venint del cel, era el nostre

La lluna redola i el vent sobre el mar.
Brama la vedella, renilla el cavall.
Jo no sé què fer, si riure o plorar.
Barana de ferro, i tu berenant.

Et recorde a soles, amb un davantal.
Els pits se n'eixien alegres per dalt.
Des de la terrassa miràvem passar
els núvols, els dies, la brisa en el blat.

La lluna redola i el vent sobre el mar.
Brama la vedella, renilla el cavall.
Jo no sé què fer, si riure o plorar.
Des d'allí s'hi veien els trens i el solar.

M'agrada veure't amb un davantal
que et feia més nua, més clara i tendral.
Enormes els besos i dura la carn.
Dies com aquells ja no tornaran.

Et recorde, dreta, amb el davantal.
Els xiquets cridaven, jugant, al solar.
Xiulaven els trens un poc més avall.
Et recorde en terra, amb el davantal.

La lluna redola i el vent sobre el mar.
Tests entre les teules, paisatge urbà.
De vegades m'entren ganes de plorar.
Barana de ferro, roba al fil d'aram.
Amb el suport de: