Quan les volgudes muntanyes
Deixava el pobre cautiu,
Plorant, collí d’una penya
Un brotet de romaní.
Passa penes i fortunes;
Però, resant cada nit,
Besava el pobre besava
Un brotet de romaní.
Un dia d'hivern, les ones
Tregueren un mort, ai trist!
Estret en la mà tenia
Un brotet de romaní.