Anem amunt
Anem amunt, anem enllà.
Preneu la vida, preneu la mort.
Miro la terra, la meva gent.
Després de mort seré més viu.
Després de viure aquesta mort
serem tots més eterns,
i jo podré ser tu
i tu podràs ser jo.
Anem amunt, anem enllà.
Anem amunt, anem enllà.
Només l’amor serà la teva arrel.
Anem amunt, anem enllà.
Serà el teu cim aquest poema.
Serà l’amor la teva arrel.
Seré per tu la vida i la mort,
però també la llum i la terra i la gent.
Seré per tu cada paraula,
cada eternitat.
Anem amunt, anem enllà.
Anem amunt, anem enllà.
Només l’amor serà la teva arrel.
Anem amunt, anem enllà,
sembrem la terra, fem que creixi.
Reneix el poble i es fa de nit.
Però algú es desperta
i vigila totes les cases
per salvar-nos la pell
i protegir la llengua
i tenir-nos bé i sencers
per sentir-nos més.
Anem amunt, anem enllà.
Anem amunt, anem enllà.
Només l’amor serà la teva arrel.
Preneu la vida, preneu la mort.
Miro la terra, la meva gent.
Després de mort seré més viu.
Després de viure aquesta mort
serem tots més eterns,
i jo podré ser tu
i tu podràs ser jo.
Anem amunt, anem enllà.
Anem amunt, anem enllà.
Només l’amor serà la teva arrel.
Anem amunt, anem enllà.
Serà el teu cim aquest poema.
Serà l’amor la teva arrel.
Seré per tu la vida i la mort,
però també la llum i la terra i la gent.
Seré per tu cada paraula,
cada eternitat.
Anem amunt, anem enllà.
Anem amunt, anem enllà.
Només l’amor serà la teva arrel.
Anem amunt, anem enllà,
sembrem la terra, fem que creixi.
Reneix el poble i es fa de nit.
Però algú es desperta
i vigila totes les cases
per salvar-nos la pell
i protegir la llengua
i tenir-nos bé i sencers
per sentir-nos més.
Anem amunt, anem enllà.
Anem amunt, anem enllà.
Només l’amor serà la teva arrel.
