El dring
Perquè el dring de les copes sone com antany,
perquè el buit enlairat òmpliga el vent,
perquè el suc espremut no calle asprament,
perquè el glop de la neu escalfe la veu.
Perquè el seny de l’abraç ens acarone el cervell,
perquè el càntic embene el silenci i la por,
i la llum que reposa damunt d’un puny nu
siga el pètal
que òbriga el pòrtic del sol.
Perquè enllà, molt més lluny, l’horitzó estiga prop,
perquè avindre’s a l’odi no ens valga per res,
perquè ¡ai! dels sospirs que no besen el món,
i no calguen flors en les tombes dels déus.
perquè el buit enlairat òmpliga el vent,
perquè el suc espremut no calle asprament,
perquè el glop de la neu escalfe la veu.
Perquè el seny de l’abraç ens acarone el cervell,
perquè el càntic embene el silenci i la por,
i la llum que reposa damunt d’un puny nu
siga el pètal
que òbriga el pòrtic del sol.
Perquè enllà, molt més lluny, l’horitzó estiga prop,
perquè avindre’s a l’odi no ens valga per res,
perquè ¡ai! dels sospirs que no besen el món,
i no calguen flors en les tombes dels déus.
