Vida vulnerable

Des de quin lloc m'envolaré demà? 

Tu vas i véns i mai no quedo sol,
que m'has donat un cec impuls de vol 

i quasi mort encara puc volar.

Tinc mar, tinc foc, tinc platges on estar 

prenent el sol nocturn que ens correspon. 

Anem al bar a deixondir la son, 

beguem fernet amb mots de part enllà.

Vindran els Foscs a dir que no som res,
i no som res excepte el guspireig 

d'aquesta hora viscuda amb tant de pes.

Posem paranys per enganyar la nit, 

siguem tan sols un vague somnieig 

de vida vulnerable: crit escrit. 
Amb el suport de: