Punt i final
Ho deixo tot, però estreno claror.
Faré un pas més i fugiré de mi
per preservar l’empremta d’un desig
que sé que mai no m’abandonarà.
Perdre la hisenda em dóna llibertat.
El mirall s’ha trencat en mil bocins
i en cadascun m’hi veig, desmesurat.
Amor, amor que em crides quan no hi sóc,
¿per quins camins massa sovint te’m perds
si et duc al sexe, al cor i al pensament?
Ho deixo tot i aprenc codis secrets
en el silenci lúcid de la nit.
Demà em dibuixaré en una paret,
demà passat, si em vaga, faré el mort
i al tercer dia ressuscitaré.
Després els versos es riuran de mi
i jo em riuré dels versos, complagut.
Seré molts o potser no seré cap.
Ho deixo tot, aprofiteu’s-en, gent.
Al que no sóc li agrada el esgavell.
Tot el turment em turmenta ben poc.
Només un cos de dona em fa feliç
i ara el descric tancant, solemne els ulls.
Espero el llamp que m’ha de redimir.
A poc a poc, em posaré dempeus.
S’apropa el gran moment. Ho deixo tot.
Llibre de les solituds (1997, premi de la Crítica Serra d'Or en poesia el 1998)
