A Griselda...
Cal ara per set dies, que et deixi encomanada
a Griselda i a Mireia, i a les facecioses
bruixes de Llers, amigues, i a Blanca Neu la Fada.
Si has plorat, d’arribada, m’ho diran les mimoses.
Si has somiat desperta, m’ho dirà l’estelada;
si has rigut, m’ho diran les perles glorioses.
M’enduc la melangia de la teva mirada
i et deixo coronada de tamarius i roses.
Jo seré lluny, no gaire: i en cada llibre obert
et restaré a la vora, perquè hi campegi el verd-
poma del teu esguard. Generós com un vi,
l’esperit dels meus versos t’embriagui de mi
lentament... Vindrà l’hora: seràs joia i estoig
ensems, del meu delit de viure i del meu goig.
Sonets a Maria Clara (1938)
