Carles Fages de Climent va conrear pràcticament tots els gèneres literaris i va destacar per la seva capacitat de convertir en mite llegendes, personatges i paisatges empordanesos. Fill d’una doble nissaga de propietaris rurals, després de guanyar premis als Jocs Florals de Figueres i Girona, va conèixer Eugeni d’Ors (el qual el reivindicarà, juntament amb Josep Pla) i va publicar Les bruixes de Llers (Ed. Políglota, 1924). L’any 1925 funda la Revista de Poesia, amb Marià Manent, Jaume Bofill i Ferro, Tomàs Garcés i Octavi Saltor.
Fages de Climent és autor, entre d’altres obres, d’El jutge està malalt (El nostre teatre, 1935); Sonets a Maria Clara (Altés, 1938); Poema dels Tres Reis (Pérgamo, 1950); o Balada del sabater d’Ordis (Pérgamo, 1954). Mor l’1 d’octubre de 1968, sense haver estat esmentat en cap antologia de la poesia catalana, tret de l’Antologia de la poesia social catalana (Ariel, 1968), d’Àngel Carmona.
Arran del centenari del seu naixement, l’any 2002, l’editorial Quaderns Crema reedita part de la seva obra (Les bruixes de Llers, Balada del sabater d’Ordis, Tots els sonets i Somni de Cap de Creus) i l’Ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà organitzen l’exposició Carles Fages de Climent (1902-1968). Poètica i mítica de l’Empordà al Museu de l’Empordà.
Autor de la biografia: Joaquim Vilarnau i Helena Morén Alegret
Xarxes socials: http://fagesdecliment.com/inici/