La llibertat (I i II)
a les nits escoltàvem entre el foc passes cansades, passes de cristall
al matí miràvem la finestra
oh font llunyana de la llibertat
pujava el foc en llargues flames
flames d’amor i d’ansietat
ens cremava la sang i ficàvem a les flames les pobres mans
cantaven els obrers dalt dels andamis semblava un colomer el dia blanc
venien plomes navegant lleugeres
oh font segura de la llibertat
rebotava el pa a les paneres i cantava la claredat
com l’aigua del poal corrien
mans de la solidaritat
el dia era com un vers senzill el vent estava ple de davantals
enllestia la dona l’amanida
oh font senzilla de la llibertat
com una parra prosperaven
els sentiments de dignitat
i la sang reventava els cànters de popular seguretat
dessota l’or multipiplicat del dia
creixen himnes com apostolats
com homes, com treballadors colzes
oh font augusta de la llibertat
avançaven les hores duien el pas lleuger i compassat
alegrement els saludaven des dels ports i des dels terrats
cantava el dia com un vers senzill
el recorria una aigua popular
flotaven illes de corbelles, punys
oh font alegre de la llibertat
desencaixades les finestres els balcons volien cantar
oh llum clara i sense cadenes
dia del signe rescatat
enamoradament enamorada la vida que pujava com el pa
il·luminant els llits i l’alegria
oh font tranquila de la llibertat
bastien edificis feien mobles
treballaven la fusta de la pau
les aloses covaven entre versos
oh font serena de la llibertat
Els camins de la llibertat (1977; Obres Completes, volum 8);
musicats per Òscar Briz sota el títol "Font serena de la llibertat"
