A mig aire

Se’m quallen a mig aire les paraules
i no em distreu de tu ni la certesa
de tornar-te a tenir.
Vessa el càntir
ple de tarda la llum que m’aquieta
sentits i sentiment, mentre recordo
la tebior d’aquelles dues sines
que ni m’omplien els palmells.
Tan fonda
Com els teus ulls, la quietud em porta
més enllà del desig.
Ara t’estimo
per damunt del neguit i la distància,
tan tendrament que fins la teva absència
se’m converteix, a poc a poc, en càntic.


Els bells camins (1984-1985), la primera edició del qual va ser d’Edicions del Mall (1987)
i les següents van venir d’Edicions 62 a partir de la de 1988 (Els Llibres de l’Escorpí / poesia, 120).

Amb el suport de: