Nodreix l’amor de pensaments i ausència,
i aixís traurà meravellosa flor;
menyspreua el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l’ànima,
i el bes més dolç te’l duen els zefirs.
Mai seria l’aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l’amor de pensaments i ausència,
i aixís traurà meravellosa flor.
[Cauterets, 26 de juliol 1911]