Ferida
La vida se m’esmuny com uns llavis distants,
i l’amor que esperava on amaga els seus estris?
Salvador Jàfer
i l’amor que esperava on amaga els seus estris?
Salvador Jàfer
Amb la nit fosa entre les mans,
el fanal tremolós del temps
espurneja el frec de les paraules.
No m’ha envellit la lluna,
sols l’ombra de l’absència
ha solcat la meua pell.
No m’ha emmudit el bram,
sols l’aspra solitud
ha escatat la meua gola.
Al capdavall,
què importa el parany dels segles
si l’esllavissada continua?
Desert de pells (Viena Editorial, 2005)
