El botxí
No li aixequis la mà, no li aixequis…
Ella no és una mala bèstia ferida,
ella és una dona i més val que la deixis lliure,
que la deixis riure, que la deixis viure, que la deixis…
Ets un mil homes, un provocador,
un xulo de barri, un masclista de merda.
No, no ets un home, ets un botxí covard,
ets tot el que la gent rebutja com la brossa.
I tu no busquis excuses, no ploris mai més,
ell no t’estima i ni amb flors el perdonis.
No, ni un cop més, busca ajuda, siusplau
vés-te’n, surt, el cel és blau i vull que ho vegis.
No li aixequis la mà, no li aixequis…
Ets un home malaltís, un possible assassí.
Els cors ferits fugen de tu, corren i criden perquè
els cops són ferides que no curen els dies.
No, no vull tornar-te a veure amb ell.
No vull que et torni a amenaçar, em fa molt mal.
Tornar a veure marcada la pell, em fa mal.
