Aitana/Scherzo
1.
La nit és una pedra blanca.
La nit és una pedra blava.
Aitana
Un cavaller d'or i de plata
creua el barranc de la batalla.
Aitana
Aitana de la pedra fosca,
Aitana de la pedra blanca.
Al mateix rodolí d'aigua
canta una donzella daurada.
Mullats tenia els cabells,
tenia la pell amarada.
Aitana
Per la mar renilla una barca.
Aitana
2.
El vent és una xarxa.
La claredat entrava
i anava nua per la casa.
Ametla dolça.
Ametla amarga.
Posava els peus dintre la safa
i creixia un arbre de sal,
un sant miquel amb una espasa.
Anava nua per la casa.
Ametla dolça.
Ametla amarga.
3.
Perquè era molt blava la nit
ens tornaríem a estimar.
Camines nua per l'estança.
Tens l'estatura de la sal.
Perquè era molt blava la nit
ens tornaríem a besar.
Enjogassat amb els teus pits.
Tota la nit enjogassat.
Les teues cuixes se n’anaven
per la mar.
Camines nua per l'estança
i jo em moria d'estimar.
T'evocava nua dempeus.
Mai res no seria pecat.
Alacant.
Per la finestra entra el mar.
Mural del País Valencià (Eliseu Climent, 1996)
