És avinent
"És avinent d’esperar al vespre
assegut en una roca i recordar que res no resta
i que aviat començarà a ploure.
Si algú passa m’explica que va a construir noves parets
i jo a través de l’heura no distingeixo cap inscripció.
La muntanya ben abrupta aparenta més aviat que ha caigut dels núvols a la terra.
Tot sembla molt antic i me’n recordo de les flors.
El camí s’aprima fins desaparèixer.
Penso en les síl·labes inicials d’alguns mots i en les formes estranyes de les arrels.
No sé si podria haver oferit una altra versió d’aquesta llum.
El moment és silenciós, perquè les roques són mudes”
Poemes públics, cinquè llibre d’Els entra-i-surts del poeta. Roda de llibres (1969-1975) (Ed. Alta Fulla, 1987).
