Joan Brossa

Joan Brossa i Cuervo neix a Barcelona l’any 1919. Combat al front de Lleida, on comença a escriure, i acabada la guerra es dedica a les experiències contemporànies més innovadores (en la línia d’artistes com Marcel Duchamp, Tristan Tzara o Francis Picabia). Coneix Josep Vicenç Foix i Joan Miró, i amb alguns joves funda la revista Algol (1946), i després, amb Arnau Puig, Antoni Tàpies i Joan Ponç, forma el grup Dau al Set (1948), que amb un esperit impregnat d’allò màgic, esdevé un referent en la represa cultural catalana sota el feixisme del general Francisco Franco. Brossa col·labora amb Miró, Tàpies, Moisès Villèlia, Josep Maria Mestres i Quadreny, João Cabral de Melo i Pere Portabella. Investiga sobre el llenguatge i els codis de comunicació i treballa el poema objecte i la poesia visual.
Joan Brossa és autor de dotzenes de llibres de poesia, com Sonets de Caruixa (1950), Em va fer Joan Brossa (1951), El Saltamartí (1969), Poesia rasa (1970), Càntir dels càntics (1972), Cappare (1973), La barba del cranc (1974), Poemes de seny i cabell (1977), Rua de llibres (1980), Ball de sang (1982), Viatge per la sextina (1987)...
Mor a Barcelona el 1998, a causa d’un accident domèstic, poc abans de la celebració del seu vuitantè aniversari. Pòstumament, el 1999 s’editen els llibres de poesia La memòria encesa (Mosaic antològic) (Barcanova) i Sumari astral (Edicions 62) i les seves confessions a Brossa x Brossa (La Campana), en un recull de converses amb Lluís Permanyer.
Autor de la biografia: Joaquim Vilarnau i Helena Morén Alegret
Xarxes socials: https://www.facebook.com/FundacioJoanBrossa
Fotos
Amb el suport de: