I si la claror em té fascinat

I si la claror em té fascinat
per la llum insistent que provoca el somriure fàcil
dels ulls que m'obren el camí cap a tu,
seré la llàgrima viva que plora amb alegria
quan desfaig la tímida tendresa
en petits trossos de bogeria que s'apropen sense avisar.
I si el cor em té ben guardat de la foscor innecessària
que no vol deixar-me entrar dins d'aquesta llum insistent,
continuaré cercant l'anhel d'acariciar les arrels amb les mans
quan desfaig la tímida tendresa
en somnis que apropen els petits trossos de bogeria
cap als ulls que m'obren el camí de tota tu...,
terra estimada,
que et vull i et desitjo,
et canto tot l'amor etern
en paraules que m'inspires.
I tot, entre silencis.
Amb el suport de: