Infinitament junts

Infinitament junts
poema amarat d'amor pels quatre costats
Infinitament junts,
allà on l'escorça del teu cos comença
és on fa cap la meva pell entendrida.
La proximitat dels teus ulls
petonegen llavis assedegats d'amor
a ras d'una terra flonja, serena i empolsada
a mig camí d'enlloc, on nosaltres trobem el clímax :
la raó màxima de ser un de sol,
d'esdevenir puresa irrepetible
sabent que si volem serem eterns per tots els dies.
I desmesurats de qualsevol mena de mesura
trobarem escletxes de sexe compartit
perquè serà l'hora de pactar serenament
amb les mans tocant melodies inacabables,
amb l'escorça del teu cos que comença
allà on fa cap la meva pell entendrida.
Infinitament junts
servarem pells damunt de cossos
que s'estimen sabent que mai hi haurà final.
Amb el suport de: