Tendrament... el nen d'Àfrica

Tendrament... el nen d'Àfrica
A vegades la teva mirada és tan tendra,
que no vull separar les mans amb ulls envoltant el teu rostre
perquè les llàgrimes de massa primes que et surten
no deixen de recordar aquesta fam que tens per una mica de menjar.
Tu mereixes plorar d'emoció i d'alegria
i no d'impotència i de pena
per uns pares que físicament ja no són amb tu,
i que ara et fan el camí ample...,
massa ample per saber quina direcció has de triar.
Tendrament escric el poema d'una pobresa injusta... injustament provocada.
A mi també em ploren els ulls d'impotència i de pena
per un nen que no té pares i no sap triar el camí correcte
mentre la fam li va prenent la vida.
Tendrament... el nen d'Àfrica no té res,
només un bri de llum amb esperança el cercarà de la buidor
per omplir-li els ulls d'emoció i alegria.
Amb el suport de: