Quasi faula

 Hi hagué una primavera inesperada
i la gent de la vall, rejovenida,
cantava tot tornat a casa seva
i guarnia finestres i balcons
amb les flores acabades de collir.
L'aire era net i la passió hi creixia
amb un provocatiu entusiasme.
Algú, però va dir que la bonança
durava massa i els afebliria;
i de seguida el recel i l'enveja
van aflorar en el gest i en les mirades.
Va durar poc, és clar, la primavera,
i ara, passat els anys, ningú no em parla.
M'esgarrifa pensar-hi.
Jo vaig viure-la.
Amb el suport de: