Pledejo a mi mateix

Pledejo amb mi mateix i mai no sé
si guanyo o si perdo. Ja fa més
de no sé pas quants anys que dura el joc
i cada nit hi ha uns ulls que m'interroguen.
Onsevulla que vagi m'enduré
l'ombra estrafeta i el farcell dels dubtes
i els desenganys, perquè el blau dels miratges
no em faci perdre el nord i si envelleixo
sigui a ritme de plets amb mi mateix
per entendre, si puc, quin vent m'impulsa:
moriré més tranquil, quan sigui l'hora. 
Amb el suport de: